dijous, 26 de març del 2020

Reflexions amb Kenny Rogers

Resulta que ha faltat Kenny Rogers. Ja fa 4 dies però jo encara no m'havia assabentat. Procure informar-me el justet i necessari i vaig fugint de "bulos", de teories conspiranoiques, de "capitanes aposteriori", de videos amb gent que es dedica a increpar als que van pel carrer sense saber per què, ni on, ni quines són les seves circumstàncies.

Be, que m'en vaig del tema, no sabía que havia faltat Kenny Rogers.
M'he assabentat de la seva mort perquè Toni Barceló havia penjat aquesta cançó amb un "que la terra et siga lleu" (M'encanta aquesta frase d'acomiadament) I de sobte és com si s'haguera parat el temps. Aquesta cançó m'ha donat una bufetada en tota la cara, m'ha transportat 26 anys enrere als meus 20 anys quan acabava de conèixer a Pau.

En aquella època, quan senties tan certes i tan "per a tota la vida" les amistats, quan anaves a menjar-te el món i a fer tantes coses. Quan no esperaves ni de llarg tot el que et vindria damunt. Només estaves pendent del moment. I el moment quan Santi posava esta cançó al Hobby només volia dir una cosa. I només els que estàveu allí m'enteneu. 

Tota esta reflexió, ara mateix no em du a pensar en allò que "pudo haber sido y no fué" (això per altres moments més negatius) Ara només vull pensar en el que mai pensava que podria arribar a fer, o en el "si m'agueren dit en eixe moment que sería... que tindría..." Òbviament no m'haguera cregut, perquè quan tens 20 anys ho saps tot. I als 30 també, un poc menys, però també. 

Així que vaig a quedar-me amb aquesta reflexió només per dues coses:

1- Gaudir del que he aconseguit fins ara, lluitar per mirar endavant, lluitar i aconseguir encara el que em queda pendent.

2 -Mirar als meus fills amb els ulls d'aquella xicona que sentia a Kenny Rogers al Hobby fa 26 o 27 anys, que pensava que ho sabia tot. Em resultarà més fàcil d'entendre com es senten, o com es sentiran d'ací poc i em serà més fàcil acompanyar-los i entendre'ls.

Quantes reflexions et pot dur una cançoneta, no?

Gràcies a tots per llegir-me i Kenny, com diu Toni "que la terra et siga lleu"